CONCLUSIONS

El Pràcticum II l’he realitzat a una escola de Primària d’una població propera a Barcelona sobre la lectura com base d’accés a l’aprenentatge: Aplicació del Mètode Glifing , sistema d’entrenament i reeducació de la lectura. En el Pràcticum he treballat amb alumnes de 3r de Primària.

En desenvolupar el meu projecte he arribat a les següents conclusions:

• La importància de dades rellevants sobre el tema,com ara que un 30% de la població té dificultats de lectura i que en l’àmbit escolar aquesta xifra representa un 25% de l’alumnat, d’aquests aproximadament tenen dislèxia en més o menys grau. Aquesta és una dificultat,a la que si no se li dóna solució, té una gran influència en el fracàs escolar de l’alumnat.  Cal dir que aquestes xifres es corresponien amb les dades sobre lectura d’aquests cursos de 3r, grups que d’altra funcionen força bé i que tenen un seguiment força correcte.

• El Mètode Glifing  pot donar resposta a  les dificultats que es troben en la primera fase del procés d’aprenentatge de la lectura ( la descodificació) i que si no es dóna solució a aquesta dificultat difícilment es pot arribar a la comprensió lectora( procés molt més complex i conscient) .

• És molt important avaluar l’alumnat per tat de fer una detecció de les dificultats lectores per poder-los ajudar. Per tant cal fer un diagnòstic  per conèixer les causes, tenint en compte que diagnosticar no és etiquetar sinó conèixer per poder ajudar.

• L’entrenament lector per a superar les dificultats lectores (reeducació) ha de ser  individualitzat ( cada nen/nena ha de fer els  més adequat  per a ell/ella) gradual i sistematitzat.

Per tant calen molts materials i que estiguin adaptats a les necessitats: mètodes com  ara el Glifing, llibres de Lectura Fàcil ( per a persones amb dificultat lectora), programes lectors a les escoles,  activitats grupals com els padrins de lectura etc. esdevenen recursos de gran ajuda en aquest camp.

• Per poder afrontar aquesta dificultat i ajudar-los cal tenir en compte els següents aspectes:

a) Aspectes emocionals: una de les frases que se m’han quedat gravades al llarg de les meves pràctiques ha estat la de que “equivocar-se fa mal”. Per tant és molt important crear un bon ambient dins l’aula i no culpabilitzar-los ni a ells ni al seu entorn de la seva dificultat sinó ajudar-los (diagnosi- intervenció- millora) posant mitjans al seu abast adaptats a seves necessitats i capacitats.

b) Processos neurobiològics: en que intervenen les funcions executives, el sistema visual, auditiu que integren el que sabem, el que veiem i el que sentim constitueixen la tasca de relació grafema -fonema que s’aplica de manera simultània i inconscient en la lectura.

El cervell és plàstic i la plasticitat cerebral és responsable de l’aprenentatge permet la intervenció en les seves dificultats, en aquest cas amb el Mètode Glifing que intervé a aquest nivell per mitjà de l’entrenament.

c) Metodologies adequades: en aquest cas centrats en el Mètode d’entrenament del Glifing, graduat, adaptat i progressiu que treballa tots els elements que s’integren en el procés lector :Memòria de treball, atenció, comprensió, flexibilitat cognitiva,construcció fonològica...

També cal tenir en compte que  tots aquest aspectes interaccionen i influeixen uns amb els altres.

• La importància del context familiar i escolar  que doni suport que tingui una actitud proactiva i col·laboradora. En els alumnes amb els que he treballat, el context ha estat de gran ajuda, donat que des del primer moment famílies i escola han col·laborat i donat suport al projecte, facilitant els mitjans materials, horaris i personals (l’escola ) i els pares col·laborant adaptant-se als horaris (alguns en horari extraescolar, 2 hores SEP) i valorant l’esforç i donant confiança a la proposta (en el grup de 9 alumnes amb més dificultat).

• Finalment dir que sense la formació  feta al centre Avesedari, el suport de la meva tutora  Montse i de la Laura que m’assessora amb el  programa ,  així com la col·laboració de l’escola (Direcció, mestres  i més en concret les que intervenen amb els alumnes de 3r ,alumnes i famílies) on he fet el Pràcticum no hagués estat possible la realització del projecte.

EL MULTIBLOG DE L'AULA

Hola a tots i totes,

No volia tancar aquest blog sense comentar que el fet hi hagués un espai compartit dins la web de la UOC on a través del Multiblog poguèssim accedir directament als blogs dels companys d'aula, ha resultat per mi un element enriquidor, un mitjà àgil per compartir experiències i dinamitzador de l'aula ( amb les suggerències que en feia  la Palmira i que anava  publicant en el mur del Multiblog).

Penso que ha estat molt interessant anar llegint, visionant i escoltant les experiències que es recomanaven des d'aquest espai. Crec que ha esdevingut un espai de col·laboració, de construcció de coneixement i de suport en el Pràcticum.

Moltes gràcies a tothom!!!

SEGUIMENT DEL PROGRAMA I REGISTRES PRESOS

Avui m’agradaria  parlar de tres temes : 

 

a)El seguiment del programa per part dels dos grups: grup classe i grup d’alumnes amb més dificultat (SEP).

b)Registres presos.

c)Millora i satisfacció dels alumnes durant el procés.

a) El seguiment del programa per part dels dos grups: grup classe i grup d’alumnes amb més dificultat (SEP).

A nivell quantitatiu pel que fa al petit grup d’alumnes amb dificultat els seguiment de les sessions ha estat molt constant  tant en horari escolar com en horari extraescolar (SEP).Pel que fa al gran grup(grup classe) el seguiment ha estat una mica més irregular degut sortides, activitats de cicle i el fet de no poder fer desdoblament de grups que permetés fer l’entrenament per motius organitzatius de centre. Cal dir que de es tracta de quatre sessions.

A nivell qualitatiu considero que l’entrenament a funcionat molt bé per diferents motius:

-Es tracta de grups molt familiaritzats amb les TIC, i per tant amb l’ús de l’ordinador.

-Bona disposició de les tutores.

-Motivació  dels alumnes.

-Explicacions grupals de com funcionava l’entrenament amb la PDI.

-Es tracta d’alumnes acostumats a treballar en grup (parelles, grups cooperatius..)

-Implicació de les famílies dels alumnes que presenten més dificultat.

 Cal dir que hi ha hagut alguna dificultat en buscar espais dins l’horari (ja consolidat )del curs els horaris han hagut de ser modificats per fer encabir dues sessions d’entrenament lector dins l’horari escolar i en que amés es disposes de l’aula d’informàtica. Aquestes han estat les següents, una hora de llengua en que com l’entrenament dura de 20 a 30 minuts, mentre mig grup fa tasques escrites de treball individual de llenguatge l’altre mig fa l’entrenament i l’altra mitja hora canvien de manera que podien passar tots els alumnes del curs i una altra sessió per la tarda d’informàtica en que també s’alternen i mentre uns fan treball d’informàtica amb el notebooks (ordinadors portàtils dels que dota el Departament d’Ensenyament) els altres fan entrenament Glifing a l’aula d’informàtica.

b) Registres presos.

Els registres de l’activitat han estat els següents:

-Llistats dels alumnes amb les dates i la funció realitzada (entrenador o jugador, o bé si els deixem fer alguna sessió sols si són capaços)

-Notes de camp i observacions preses durant les sessions Glifing.

-Els registres que fa el programa Glifing que permeten veure com realitza cada alumne cadascuna de les sessions i que també registra l’historial de les sessions realitzades i que per tant permet programar les sessions següents més adequades.

 c)Millora i satisfacció dels usuaris durant el procés.

Com ja he comentat en posts anteriors la millores han estat moltes, tant pel que fa a:

-La comprensió del funcionament del Mètode que requereix una certa familiarització i assessorament per part dels educadors perquè els nens facin un bon aprofitament, de manera que l’aprofitament per ser òptim ha requerit  d’algunes sessions depenent de l’alumne ( entre 1 i 3).

-El treball en parelles i fer correctament el paper d’entrenador que és el més complicat, en que cal controlar al company amb l’ajut del ratolí (botó esquerre: correcte, sí, paraula i botó dret: incorrecte, no i no paraula).

Cal dir que aquesta funció la realitzen molt bé la majoria dels nens i nenes, només 2 alumnes J.B. i J.A. tenen algunes dificultats  els primer perquè té uns nivells de comprensió molt limitats i el segons per ser molt impacient i prem el botó sense massa control.

-La satisfacció ha estat molta i cap alumne (fins ara) ha mostrat manca de motivació i interès en la tasca, ben al contrari, solen venir a preguntar-me com ho han fet i quina sessió faran el proper dia( sabem que en el blog del Glifing queden reflectits els resultats, jo sempre els hi comento els seus progressos de manera positiva, cal anar amb compte, són molt competitius!).

-Les millores encara no estan del tot baremades donat que l’entrenament durarà uns dies més, des de les tutories s’han observat millores en l’actitud i en la velocitat lectora. Aquesta setmana s’han passat proves de velocitat lectora tipificades ( de les que parlo en l’entrada anterior al blog ) i s’observen millores en la velocitat lectora  d’entre 10 i 20 ppmm, en fluïdesa i entonació en alumnes que abans com llegien de manera tant entretallada no hi havia entonació.

En el grup de dificultat les millores han estat més irregulars, aproximadament està entre les 5 paraules (3 alumnes), les deu (2 alumnes), les 15 (2 alumne) les 20( 2 alumnes).

Cal dir que per valorar aquests resultat s’han de tenir en compte altres factors emocionals, de dificultats associades (comorbiditat), contextuals, individuals etc. així com la influència positiva de totes les tasques de lectura i animació lectora que realitzen els alumnes del centre.

DETECCIÓ DE DIFICULTATS LECTORES EN EL PROCÉS DE DESCODIFICACIÓ

Aquests dies a l’escola s’està encarant la recta de final de curs, els nens i nenes estan realitzant proves de lectura, comprensió lectora així com de càlcul mental i de velocitat en el càlcul.

En concret en aquesta escola es realitzen proves tipificades de velocitat lectora i proves de comprensió lectora(ACL) i de matemàtiques (Quinzet). Aquestes proves es realitzen a començament i a final de curs per tal de veure el progrés dels alumnes  en el desenvolupament d’aquests aprenentatges bàsics en les àrees anomenades instrumentals bàsiques (llengua i matemàtiques) . Aquestes proves es realitzen des de 1r i 6è de primària i a parvulari també es passen algunes proves per veure com evolucionen en aquests aspectes. L’equip pedagògic de l’escola considera molt interessant la informació que aquestes aporten per tal de veure l’evolució dels alumnes  i dels grups i el nivell general de l’escola.

Pel que fa a la lectura el tipus de prova que es passen no només es basen en la velocitat lectora sinó que es valoren altres aspectos com ara l’entonació, la fluidesa, el to de veu etc.

Una de les dificultats amb que es troben més sovint els mestres en pasar les proves és el  trobar alumnes amb problemes com ara:

•          Lectura lenta i dificultosa( conversió lexema-fonema)
•          Alumnes amb lectura imprecisa( canvis, addicions, omissions).

Aquestes dificultats impedeixen que els nens i nenes puguin llegir de manera clara i fluida i que resulti entenedora .

Saben que la lectura és procés en el que es realitza una tasca de relació en que es realitza de conversió grafema-fonema, requereix l’aplicació de lleis i normes pròpies de la llengua i s’aplica de manera automàtica i inconscient.

A més aquest procés lector integra a nivell cerebral funcions  cognitives relacionades amb allò que sabem,  visuals :el que veiem i auditives :el que sentim.

El Mètode Glifing amb el seu entrenament pautat i progressiu  ajuda els alumnes que presenten aquestes dificultats  a llegir de manera més fluida i precisa.

·         La lectura de síl·labes amb totes les combinacions possibles (c-v, v-c,c-c-v, v-v-c, c-v-c-c, etc.)sense tenir en compte la freqüència de cada síl·laba concreta.

·         La lectura de no paraules que forcen a la conversió grafema fonema sense suport de la via lèxica ( no poden relacionar-les amb el seu significat), ajuden que els infants aprenguin les paraules de memòria.

·         La lectura de paraules i no paraules, havent-les de diferenciar.

·      La lectura de paraules , la lectura de frases amb i sense sentit. Les diferents presentacions tipologies de lletra, l’aparició de síl·labes , paraules i textos en diferents formats visuals, direccionals, a diferents velocitats etc., els sons que té el programa i el fet de llegir en veu alta per tal que l’alumne es senti i l’entrenador pugui seguir el procés, detectar dificultats, ajudar-lo i fins i tot fer alguna petita “trampeta” per tal de fer-lo guanyar alguna en algun joc dels que proposa d’entrenament, ajuden a l’alumne a millorar la seva capacitat lectora.

D’aquesta manera s’aconsegueix que en facilitar aquest procés de descodificació s’automatitzi i així no resulti un entrebanc per a la comprensió

( procés no automàtic d’alta nivell que requereix atenció conscient).

Els nens que tenen dificultats en el procés de descodificació són conscients de la seva dificultat i quan amb l’entrenament veuen que progressen i van superant aquesta trava mostren es mostren molt satisfets.

IMPLEMENTACIÓ DEL PLA ALS ALUMNES AMB MÉS DIFICULTAT: DETECCIÓ DE MILLORES EN LES HABILITATS LECTORES DELS ALUMNES

Actualment ens trobem en la fase d’implementació del Pla, de fet ja s’han dut a terme més de la meitat de les sessions. Els objectius per aquesta fase són el següents:

-Realitzar les sessions d’entrenament dins els horaris i segons la planificació acordada.

-Motivar els alumnes i fer-los entendre a la seva mesura l’objectiu de l’activitat

-Informar els pares dels alumnes de la realització de l’activitat i els seus objectius

En aportacions anteriors he comentat com evolucionaven els alumnes pel que fa la motivació que ens té molt satisfets i de la reacció i suport per part de les famílies que també he comentat en posts anteriors.

Avui m’agradaria comentar  les millores detectades en les habilitats lectores d’alguns alumnes que tenen més dificultat .

Aquest grup està composat per 9 alumnes, vuit que assisteixen des del començament (10 d’abril) i un nou alumne que s’ha incorporat a principis de maig.

ALUMNES	CANVIS I MILLORES DETECTADES
M.N. -Alumne amb un nivell de comprensió molt baix. -Nivell lector baix propi de 1r. -Dificultats d’articulació (amb necessitats d’atenció logopèdica) -Alumne d’Educació Especial.	-Li costava entendre la mecànica i entendre els enunciats dels exericicis, actualment es capaç de treballar individualment amb autonomia. -Superava les bateries d’exercicis amb un rendiment de 1r, actualment les supera amb un nivell de 2n i algunes de 3r. -Tot i que llegeix millor el exercicis de praxis bucal i els de repetició i memòria li costen força.
L.P. -Alumne amb bon rendiment acadèmic i bona comprensió amb una velocitat lectora molt baixa( 32 ppmm)	-Progressió en la realització de les bateries d’exercicis molt bona. -Ha assolit nivells propis de 4t ,5è i 6è en la realització d’algunes bateries.
J.A. -Alumne amb problemes conductuals  i de concentració, en tractament psicològic  extern. -Velocitat lectora molt baixa, molt imprecisa, amb moltes regressions.	-Bona comprensió de la mecànica i funcionament del Mètode . - Massa velocitat en realitzar les tasques que continua donant lloc a força imprecisions. - En veure que anava molt de pressa però que superava les diferents bateries amb resultats inferiors a 3r, ha canviat una mica la seva actitud i intenta treballar més tranquil·litat, comença a fer alguns exercicis amb resultats adequats al nivell.
A.A. -Alumna amb velocitat lectora molt baixa :23 ppmm i curiosament amb una bona comprensió lectora.	-Bona comprensió del Mètode i de les demandes dels exercicis, força precisió lectora. - Millora en la lectura de paraules polisíl·labes i fa menys regressions. -Millora de la velocitat lectora a 46ppmm.
P.P. -Alumne incorporat al maig, molt lent en els processos. -Dificultat en la lectura de polisíl·labes.	-Bona comprensió de la mecànica i funcionament del Mètode . -Va millorant passant d’un rendiment propi de 2n a un propi de 3r.
N.G -Alumne amb dificultats de concentració. -Rendiment acadèmic per sota de les possibilitats. -Amb algun bloqueig emocional.	-Bona comprensió de la mecànica i funcionament del Mètode . -Comença amb un rendiment propi de 2n i actualment té en els exercicis un rendiment propi de 3r.
L.R. -Alumne amb baix rendiment escolar. -Velocitat lectora inferior al nivell. -Actitud passiva.	-Bona comprensió de la mecànica i funcionament del Mètode . - Millora en iniciativa i actitud més activa durant les sessions de Glifing. -Comet molts errors i no progressa gaire, fa les tasques però no millora el nivell, està en un rendiment propi de 1r/2n. Molt irregular pot fer tasques complicades bé i al cap d’una estoneta no ser capaç de fer bé una tasca més senzilla.
J.B. -Alumne amb un rendiment molt baix general. -Certa desestructuració familiar. -Dificultats de comprensió, concentració i atenció . -Alumne d’Educació Especial.	-Dificultats de comprensió de la mecànica i funcionament del Mètode . -Bona actitud davant de les tasques. -Continua en un nivell inferior propi de 1r de primària. -Poca autonomia en fer l’entrenament, es distreu i per el fil. Necessita sempre un adult que el supervisi en tot moment.
J.G. -Alumne amb poca motivació a classe i amb un rendiment inferior a les capacitats que mostra. -Poca velocitat lectora.	-Bona comprensió de la mecànica i funcionament del Mètode . -Comença amb un rendiment propi de 1r i actualment té en els exercicis un rendiment propi de 3r.

No em voldria estendre però en general podem veure que en els alumnes que no tenen altres dificultats associades les millores són més evidents i  en els  nens i nenes que tenen altres dificultats (comorbiditat) hi ha millores però no tant notables.

SELECCIÓ DEL GRUP DE DIFICULTAT I COMUNICACIÓ ALES FAMÍLIES DELS ALUMNES QUE REALITZEN 2 SESSIONS GLIFING EN HORARI SEP.

Un cop fetes les avaluacions A3 corresponent a 3r  curs de primària, valorades les proves de velocitat lectora passades als nens i nenes ens vam reunir amb les tutores i la mestra d’EE, per tal de seleccionar quins serien els alumnes que assistirien al SEP de Glifing.

Per fer la tria d’alumnes que farien 4 sessions en vam basar en:

• Resultats de les proves de lectura que passen a l’escola.
• Observació a l’aula de com afronten la lectura.
• Resultats de les proves Glifing A3 (3r).
• Altres dificultats associades.
• Resultats acadèmics.

Un cop decidit quins alumnes formarien part d’aquest grup varem comunicar a les famílies mitjançant entrevista individual i posterior autorització escrita per tal que es quedessin dos dies a migdia en horari extraescolar.

Totes les famílies varen respondre positivament a la proposta, totes elles són conscients de les dificultats lectores que tenen els seus fills i consideren que aquesta proposta feta des de l’escola és beneficiosa per als seus fill/filles.

Curiosament una de les famílies tenia els seus dubtes, justament la d’un nen  (A.N.) que té que té altres problemes associats, dificultats de per articular alguns sons de manera  des de fa molt temps se li proposa a la família que el nen faci recuperació logopèdica, se li tramita una beca des de l’EAP i la família no fa els tràmits de manera que deixa perdre la oportunitat. Una altra dificultat que presenta és en l’escriptura, de dificultats motrius per agafar el llapis de manera correcta, apreta molt a l’escriure etc. També té greus dificultats de comprensió lectora, aquest curs ha començat a fer les proves per escrit i amb poques adaptacions. Cal dir que va progressant força amb la mestra d’EE i té bona actitud davant de la feina. Una de les dificultats més grans amb que es troben els mestres és amb la no acceptació per part de les famílies de les dificultats que tenen els seus fills, i d’altra banda les dificultats que tenen algunes d’elles per organitzar-se de manera adequada per atendre les mateixes. La família actualment està molt contenta de que segueixi aquest entrenament i que l’escola continuï fent reforç a EE.

La resta de famílies es mostren molt col·laboradores i satisfetes de disposar d’aquest ajut. Fins a dia d’avui cap alumne ha faltat a cap sessió en horari extraescolar (SEP) i m’esperen puntuals a la sortida de classe per fer l’entrenament.

IMPLEMENTACIÓ DEL PLA ALS GRUPS I ALS ALUMNES MÉS DIFICULTAT.

La distribució horària

En implementar posta en marxa del Mètode Glifing a mitjans de curs, resulta especialment complicat trobar les franges horàries adequades per a que no afectin l’horari establer i que siguin les sessions suficients perquè sigui efectiu l’entrenament.

Finalment decidim fer quatre sessions per al grup de d’alumnes amb més dificultat i dues pel gran grup. Per tant tots els nens i nenes es proposa que entrenin durant dues sessions a l’aula d’informàtica en dos torns i els alumnes del grup de dificultat ho fan també en horari SEP per aconseguir les 4 sessions setmanals necessàries per a una millora sensible en la seva lectura.

Cal dir que s’està fent una mica difícil fer les 2 sessions dins l’horari lectiu donat el moment del curs en que s’inicia el  projecte, han coincidit algunes sessions amb activitats com ara Sant Jordi, sortides i algunes tandes de colònies.

De manera que alguna setmana no s’ha pogut fer una de les dues sessions en gran grup. Per poder completar aquestes sessions durant altres sessions de classe els nens i nenes ha anat realitzant aquesta activitat amb l’ordinador de classe en que també és va instal·lar el Glifing i han anat fent la tasca per parelles.

La importància del context

Cal dir que es tracta d’una escola treballa d’una manera molt dinàmica amb grups cooperatius, on es fan tallers intra i intercicles, racons a parvulari i cicle inicial i treballs per projectes etc. Aquest context dinàmic ha  afavorit que  no hagi estat un entrebanc el fet de començar a mig curs aquest entrenament lector i que alumnes, mestres i famílies hagin rebut molt bé l’experiència.

Per tant conceptes com escola acollidora i integradora, atenció a la diversitat, currículum obert i flexible  prenen especial força en un context com aquest i permeten introduir noves estratègies per a la millora, en aquest cas de la competència lectora de l’alumnat.