REFLEXIONS (Pràcticum ll)

14 de maig de 2013

El treball per parelles

Una de les coses que més m'ha agradat i satisfet durant aquestes pràctiques és veure com s'interessaven els nens i nenes en fer la seva feina ja sigui d'entrenador, ja sigui de jugador ( cada parella s'imaginava que era l'entrenandor del seu equip favorit o el jugador que més admirava).

Feien molt esforç, sobretot els alumnes amb més dificultat, i en fer l'avaluació de la  sessió tots deien que els hi haviat agradat molt i que no s'havien cansat . Jo que sóc testimoni del seu sobreesforç en alguns casos, els hi tornava a preguntar i aleshores deien : -Una mica.

S'han mostrat molt rigorosos en el torn- em toca entrenador, em toca jugador deien-i també amb la tasca, i una cosa encara més important, es mostraven tolerants i comprensius amb els companys que no ho feien tant bé (que diuen ells), disculpant al company i dient  que postser s'havia equivocat una mica en alguna coseta però s'havia esforçat molt.

De vegades les nenes i els nens els donen lliçons als adults...

9 de març de 2013

La importància de la consciència

Tots els que treballem en el camp de l'ensenyament ho sabem, per poder aprendre no és suficient amb la  planificació, la motivació, la bona dinàmica de grup, l'ambient acollidor dins l'aula, la utilització dels recursos didàctics més adients, la formació i bona disposició del professorat.......

Hi ha un aspecte cabdal que sovint s'oblida, i  aquest és que l'alumne ha de conèixer quin és l'objectiu del seu aprenentatge, que està fent i per a què serveix.

Fa uns dies he començat a passar les proves d'avaluació inicial als alumnes de 3r de Primària amb qui faré el Pràcticum, els hi vaig explicar perquè fariem aquella feina i que calia fer una avaluació inicial una mica llarga per veure com començaven i  així al final del trimestre veuríem els seus progressos.També vam comentar que es tractava d'un entrenament, igual que un futbolista, o un jugador de bàsquet quan més entrena més punts fa, nosaltres si entrenem durant una temporada uns quants dies a les setmana, més be i més ràpid llegirem.

Els canvis no s'han fet esperar, tots els alumnes que han iniciat l'entrenament han tingut una actitud molt positiva, molts d'ells ja han fet petites millores que ben segur cada vegada seran més grans.

Hola,

Aquest apartat el dedicaré a comentar allò que m'hagi donat que pensar sobre les meves pràctiques, a allò que m'hagi fet canviar les idees sobre la teoria i les conviccions sobre el que cal i el que no cal fer.

Els alumnes d'aquestes aules( Aula d'Estudi Assistit) solen ser alumnes "fràgils" pel seu entorn i dificultats en general, els hi afecten més els canvis de temps, de lloc, de companys, d'activitat. Cal estar atents a aquests alumnes més sensibles i saber llegir entre línies en el seu comportament per poder treballar amb ells de manera correcta.

Avui una nena del grup anomenat de "dificultats"s'ha incorporat al grup, estava molt trista, l'ordinador no li funcionava, la cartera era nova però no tenia un estoig amb el material mínim per fer la feina.

Quan m'he acostat a ella m'ha retransmès una sensació d'apatia terrible. Hem conversat una estona i  de cop i volta tot  agafat sentit. Hem parlat d'una feina que no enten perquè la fa:

-És una feina de nens petits!!! mira quins dibuixets que té...

Jo li he respost que tenia raó que realment els dibuixets eren com per nens més petits però que alló que havia de practicar era molt important i hem anat posant exemples i comentant els diferents exercicis.

Tot això ems suggereix com és d'important escoltar, compartir, tenir en compte l'opinió dels alumnes, motivar, cercar materials que ademés d'útils siguin atractius per als alumnes.

Les persones que treballen en aquestes aules:

Dues mares, dues dones treballadores, actives, pacients i sempre somrients.

Dos estudiants, un noi i una noia, ell molt amable i seriós i ella sempre disposada al diàleg.

Els alumnes els i les esperen a la porta deu minuts abans, jugant, saltant, berenant una mica (o molt). Segurament desprès entraran a l'aula i treballaran o no, poc o molt, o potser mantindran una conversa amb ells, i els hi explicaran que els preocupa o  perquè no els hi agrada aquella assignatura. Però se sentiran importants, escoltats, acceptats i acollits tal i com són. Només per això ja val la pena dur a terme aquesta tasca. Sortosament ademés cada dia s'assoleixen petits reptes i avenços que els permeten millorar  també en els seus estudis.

La importància de ser proper i àgil.

L'altre dia estavem fent una sessió de coordinació la meva tutora i jo sobre com evolucionaven els alumnes de les l'aula d'estudi assistit; durant  l'estona que vam estar treballant va realitzar dues trucades i en va rebre altres tantes, i em deia:

-Això no ho podem deixar passar és important que ens hi posem ara.
I és veritat , per a realitzar una feina com la seva cal donar resposta immediata a les diverses situacions que es presenten en el dia a dia. Cal ser una persona propera i a la vegada objectiva. Fer entendre als alumnes que se'ls hi donarà suport  però que també cal seguir unes normes i ser responsables i complidors amb els compromisos adquirits i  a la vegada mostrar-los la nostra estima, acceptació i reconeixement dels seus esforços i progressos tot acceptant-los tal com són.

Tenir visió de conjunt, saber llegir cada gest i cada paraula tot anant més enllà del que veiem i sentim, anticipar-se a les situacions etc.són habilitats que cal tenir i que no s'estudien en cap assignatura en concret, que s'aprenen i milloren amb la pràctica diària.



Parlant  deu minuts amb els alumnes :
Avui hem estat parlant del fi de curs, de les recuperacions, de les seves expectatives d'aprovar, del crèdit de síntesi ...
Al cap d'una estoneta han començat a preguntar:
-Continuarem l'any vinent? Hi seran les mateixes persones responsables?
Han continuat parlant i deien:
-Des que em quedo aquí he millorat les meves notes.
I jo els hi he dit segurament continuarien, que nosaltres els ajudavem però que el més important era que ells creien que se'n podien sortir. Han utilitzat una expressió que m'ha donat que pensar, una noia (la Natàlia) ha dit:
-El que és important és ser conscients de que hem d'estudiar, i organitzar-nos. Jo crec que si m'esforço me'n sortiré.
Desprès la realitat és molt més còmplicada, la majoria tenen unes sis assignatures suspeses a la pre avaluació i serà molt difícil que recuperin.
De tota manera cal mirar el got mig ple, perquè és cert que abans d'assistir a l'estudi les suspenien gairebé totes i ho havien donat tot per perdut. I el que és més important, ara tenen ganes de venir a estudi, estan més motivats i se senten millor amb si mateixos.