Aquest és el meu anàlisi de l'article que us vaig recomanar i que m'agradaria compartir amb vosaltres.
Penso que l’article “Les dificultats
d’aprenentatge de lectura i escriptura i les emocions” de la revista EDUCAT i el Mètode Glifing coincideixen en els següents aspectes:
En la necessitat d’intervenir
eficaçment en les dificultats d’aprenentatge dels alumnes i que això representa
un repte per als educadors.
En l’article parla de l’ apropament t
a la neurociència a l’origen de l’engranatge per explicar com funciona el
nostre cervell a nivell de processos cognitius i emocionals.
El mètode Glifing també es basa en
aquests supòsits en el plantejament i aplicació del mateix tenint en compte no
només aspectes cognitius sinó també emocionals
i tenint en compte el funcionament del nostre cervell, en el seu cas es
basa en la plasticitat cerebral que permet un cert modelatge per la millora del
procés de codificació i descodificació lectora, que mitjançant l’entrenament
ajudi a l’alumne a millorar de manera progressiva en la seva lectura i que aquesta sigui àgil i precisa.
En l’article parla de diagnosticar i intervenir
en les dificultats que se’n deriven entenent que
cervell processa informació i que les emocions tenen un paper primordial en l’aprenentatge.
En les bases neurobiològiques (relació cognició-emoció) distingeix tres unitats funcionals i descriu
de quatre processos cognitius que interaccionen entre ells: planificació ,
atenció, seqüencial i simultani.
Pel que fa la relació cognició-emoció
en el cas del Mètode Glifing també es tenen en compte aquests aspectes ja sigui en el format de les sessions en que
es fan propostes que ajuden al nen/nens
mantenir l’atenció en el seus exercicis d’entrenament mitjançant la tipologia,
seqüenciació i organització de les diferents sessions d’entrenament, com en la
metodologia que té molt en compte la opinió del nen i els seus sentiments amb
preguntes directes que surten escrites en pantalla i que li permeten opinar i
expressar com se sent, al final de les sessions amb una petita avaluació en que
el nen valora la sessió, el seu entrenador i la tasca en sí i amb el consell
sempre de valorar l’esforç i la bona disposició per davant del resultats , com
el els dibuixos que l’il·lustren en que
ja guanyi o perdi en l’entrenament sempre se li valora l’esforç ( dibuixos d’en
Glif i la seva família que sempre l’ajuden ,l’acullen i el consolen) i també
altres instruccions per als entrenadors sempre encaminades a positivar a
valorar el treball i l’esforç del nen.
Pel que fa a la
teoria PASS, en les seves tres fases:
- entrada informació(input)
- processament central neurològic (fase central) l’aprenentatge es produeix en aquesta fase.
- sortida o resposta (output)
El mètode no nomes controla els
inputs de manera gradual i organitzada i controla la sortida o resposta sinó
que amb la seva metodologia i forma de aplicació ajuda a l’alumne al
processaments que es produeix en la fase central que es produeix a nivell
neurològic, tenint en compte controlar aspectes emocionals tal com explico en
el paràgraf anterior que puguin resultar un fre en el procés d’aprenentatge.
Una de les coses que em van semblar
més interessants quan vaig fer la formació prèvia a l’aplicació del Mètode
Glifing és la idea de que equivocar-se fa mal i que això es basa
en que les zones on es produeix i reconeix el dolor en el cervell, que
estan pròximes a les zones on es produeix l’aprenentatge.
En l’article s’explica i es mostren
dades sobre com es processa la informació pas a pas, en els aprenentatges
arbitraris i que les dificultats en la
lectura i en l’escriptura es produeixen entorn
a dues desviacions típiques d’origen cognitiu(disfunció del procés seqüencial)
d’una dislèxia(Pérez Timoneda 2007).
En els resultats de l’estudi realitzat per un equip de l’ U de G (
Universitat de Girona ) : un 64% de les
dificultats eren d’origen emocional,31% d’origen tant emocional com cognitiu i
5% origen cognitiu que prové d’un
procés seqüencial molt per sota de la mitjana. Per tant podem veure que la seva superació ha de
recaure en els seus processos emocionals, també diu que aquestes dades que
sobten un tant. Penso però que l’equip creador d’aquest Mètode d’entrenament coincideix
força en aquesta conclusió d’aquí la seva especial cura en els aspectes
emocionals en la seva planificació, desenvolupament, avaluació i aplicació,
prevenint també les conductes de defensa que produeixen el bloqueig de l’alumne i que tal com diu l’article es
produeixen a l’amígdala ( centre d’emmagatzematge de les memòries emocionals).
Finalment dir que el Mètode Glifing utilitza, tal com diu l’article, recursos adients per a
ajudar a l’infant a controlar aquestes conductes defensives i li dóna
oportunitats d’experimentar vivències emocionals positives en el seu procés
lector i que la suma i repetició de les
mateixes comportarà canvis en el cervell ( plàsticitat cerebral) i per tant
millores.
Herminia Cabrera
Hola Hermínia,
ResponderEliminarem sembla molt interessant el que expliques sobre la relació entre cognició i emoció. Crec que el fet de vincular un mètode d'aprenentatge a les bases neurobiològiques li dona un rigor científic important. A més, aquest rigor serveix per entendre quin impacte tenen les nostres emocions en allò que aprenem. Aquesta és una idea que com professionals de l'educació ja tenim molt assumida, però que si es sustenta en evidències científiques pot ser més ben rebuda per la societat.
Completament d'acord amb tú Olga, penso que suposen un grant avenç per als professionals i cada vegada hi ha més professionals que tenen en compte aquests estudis i mètodes com ara el Glifing que estan pensats tenint molt en compte aquestes relacions.
ResponderEliminarCoincideixo amb la companya Olga. La neurociència cada cop és més present i resulta vital la relació entre processos cognitius i emocionals. Penso que és un element clau a tenir en compte des del rol d'un psicopedagog/a. Molt bona aportació Herminia, gràcies!
ResponderEliminar