jueves, 23 de mayo de 2013

DETECCIÓ DE DIFICULTATS LECTORES EN EL PROCÉS DE DESCODIFICACIÓ


Aquests dies a l’escola s’està encarant la recta de final de curs, els nens i nenes estan realitzant proves de lectura, comprensió lectora així com de càlcul mental i de velocitat en el càlcul.

En concret en aquesta escola es realitzen proves tipificades de velocitat lectora i proves de comprensió lectora(ACL) i de matemàtiques (Quinzet). Aquestes proves es realitzen a començament i a final de curs per tal de veure el progrés dels alumnes  en el desenvolupament d’aquests aprenentatges bàsics en les àrees anomenades instrumentals bàsiques (llengua i matemàtiques) . Aquestes proves es realitzen des de 1r i 6è de primària i a parvulari també es passen algunes proves per veure com evolucionen en aquests aspectes. L’equip pedagògic de l’escola considera molt interessant la informació que aquestes aporten per tal de veure l’evolució dels alumnes  i dels grups i el nivell general de l’escola.

Pel que fa a la lectura el tipus de prova que es passen no només es basen en la velocitat lectora sinó que es valoren altres aspectos com ara l’entonació, la fluidesa, el to de veu etc.
Una de les dificultats amb que es troben més sovint els mestres en pasar les proves és el  trobar alumnes amb problemes com ara:

  •          Lectura lenta i dificultosa( conversió lexema-fonema)
  •          Alumnes amb lectura imprecisa( canvis, addicions, omissions).


Aquestes dificultats impedeixen que els nens i nenes puguin llegir de manera clara i fluida i que resulti entenedora .

Saben que la lectura és procés en el que es realitza una tasca de relació en que es realitza de conversió grafema-fonema, requereix l’aplicació de lleis i normes pròpies de la llengua i s’aplica de manera automàtica i inconscient.
A més aquest procés lector integra a nivell cerebral funcions  cognitives relacionades amb allò que sabem,  visuals :el que veiem i auditives :el que sentim.

El Mètode Glifing amb el seu entrenament pautat i progressiu  ajuda els alumnes que presenten aquestes dificultats  a llegir de manera més fluida i precisa.
·         La lectura de síl·labes amb totes les combinacions possibles (c-v, v-c,c-c-v, v-v-c, c-v-c-c, etc.)sense tenir en compte la freqüència de cada síl·laba concreta.
·         La lectura de no paraules que forcen a la conversió grafema fonema sense suport de la via lèxica ( no poden relacionar-les amb el seu significat), ajuden que els infants aprenguin les paraules de memòria.
·         La lectura de paraules i no paraules, havent-les de diferenciar.
·      La lectura de paraules , la lectura de frases amb i sense sentit. Les diferents presentacions tipologies de lletra, l’aparició de síl·labes , paraules i textos en diferents formats visuals, direccionals, a diferents velocitats etc., els sons que té el programa i el fet de llegir en veu alta per tal que l’alumne es senti i l’entrenador pugui seguir el procés, detectar dificultats, ajudar-lo i fins i tot fer alguna petita “trampeta” per tal de fer-lo guanyar alguna en algun joc dels que proposa d’entrenament, ajuden a l’alumne a millorar la seva capacitat lectora.

D’aquesta manera s’aconsegueix que en facilitar aquest procés de descodificació s’automatitzi i així no resulti un entrebanc per a la comprensió
( procés no automàtic d’alta nivell que requereix atenció conscient).
Els nens que tenen dificultats en el procés de descodificació són conscients de la seva dificultat i quan amb l’entrenament veuen que progressen i van superant aquesta trava mostren es mostren molt satisfets.


1 comentario:

  1. Hola!
    Encuentro realmente interesantes los puntos que resaltas del método Glifing... Solo dos preguntillas :):

    1. En el segundo punto cuando comentas algunos de los motivos para el uso de no-palabras... uno de los pros sería evitar la influencia de la memoria en la velocidad lectora de los alumnos,¿no?

    2. Lo que comentas en el tercer y cuarto puntos da a entender por un lado que se trabajan tanto la via visual como la via fonológica (o el procesamiento paralelo y secuecial), con pautas para la gestión del error y haciendo especial incapie en el refuerzo positivo (entiendo que eso son las 'trampillas')... Así me pregunto... ¿crees que la planificación y la atención como procesos que se mencionan en el modelo que referencias en el articulo se trabajan de alguna manera en las actividades que se proponen?
    Gracias porque es un placer leerte!
    Laura

    ResponderEliminar